Biografia

JORDI FORNAS I MARTÍNEZ

Barcelona, 1927-2011

Va estudiar a l'escola de Belles Arts Sant Jordi de Barcelona, on va obtenir el títol de professor llicenciat a finals dels anys 40. L'any 1949 és becat per la Fundació Amigó Cuyàs amb una beca d'estudis per Espanya i la Beca a la residència de pintors de Granada.

Durant el període de 1949 a 1954 va marxar a viure a Eivissa, on es desintoxicà de molts dels conceptes dictats a l'Escola de belles Arts de l'època franquista. Allà va aconseguir desfer-se de tot l’academicisme i va trobar la llibertat, tant personal com creativa. Aquesta etapa eivissenca el marcarà per tota la vida. És durant aquest mateix període que va exposar, juntament amb l'escultor Isern i el pintor Aleu, a la Nasjonalgalleriet d'Oslo, sota l'organització del Ministeri d'Assumptes Exteriors de Noruega. 

L’any 1954 va tornar a Barcelona i l'any 1955 va rebre la Beca de l'Institut Francès de Barcelona que li va permetre instal·lar-se una temporada a París. Ja de nou a Barcelona, li van fer l’encàrrec de decorar amb pintures murals l'absis de l'església de Montroig (Terol). Durant aquests anys, la seva activitat expositiva es va centrar en la participació en diverses exposicions d'àmbit municipal, a la I Biennal Hispanoamericana d'Art als Salons d'Octubre i de Maig a Barcelona, en diverses edicions.

A partir del 1960, es dedicà plenament al disseny gràfic i, d'ençà de la seva col·laboració amb editorials del país, esdevé un dels principals responsables de la renovació estètica en les publicacions catalanes. Durant aquesta època va ser el principal dissenyador de la imatge d’Edicions 62, dissenyant col·leccions tan emblemàtiques com “La cua de palla”, “El cangur” “Llibres a l’abast” o la “Gran Enciclopèdia Catalana”, entre d’altres, i incorporant un disseny modern i trencador. L’any 1964 li encarregaren el disseny de la revista Serra d’Or, així com diverses col·leccions de Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Paral·lelament a tot el món editorial, va ser el responsable, des dels seus inicis, de tot el disseny i gran part de les fotografies dels discos de la Nova Cançó.

Fruit d'aquesta intensa tasca com a dissenyador, va ser guardonat amb els Premis Delta FAD pel disseny de les cobertes de llibres i caràtules de discos.

L'any 1975 va tornar completament renovat a la pintura i va comença a treballar en el camp de l'escultura, activitats que va seguir desenvolupant fins el mateix dia de la seva mort, l'1 de setembre del 2011. D'aquest darrer període destaca la seva participació en l'exposició dels antics becaris del Govern francès al Saló del Tinell, organitzada per l'Institut Francès de Barcelona.

A finals del 2004 organitzà l'exposició Taller Obert, que tingué lloc al seu estudi, on presentà més de 300 obres: un ampli recorregut per la seva trajectòria com a pintor i escultor.

A principis de l'any 2006 va inaugurar, a l'Espai Guinovart d'Agramunt, la que serà l'última mostra pública de la seva obra més recent.