Referències destacades

Fornas/formes: Llibertat

Jordi Fornas pinta amb objectes

o bé

construeix escultures amb colors

o bé

dibuixa amb formes en relleu.

Les figures es desarticulen

però continuen essent figures:

dones, parelles d'amants, trios de banyistes, fragments de cossos: carn, carn, carn!

Els quadres transcedeixen el quadrat

i el pla

però continuen essent quadres:

matèria, forma, color.

Les escultures són escenografies per a personatges somiats

o capses per als elements de les pintures

l'obrador de l'artista

o senzillament, honestament, <<són>>:

matèria i color, i una història, o l'espai per a una història,

però sempre són escultures

formes en l'espai.

I, encara, hi ha pintures que són construccions

i construccions que són geometries on ens reconeixem

o que ens reconeixen.

En algun lloc, no al seu obrador, uns savis molt savis tenen raons ells amb ells sobre les incompatibilitats i les tensions entre l'idealisme i el realisme, el sublim i l'anecdòtic, l'abstracció i el figurativisme, el concepte i la forma. I, poca broma!, sobre els límits entre les diverses disciplines.

Jordi Fornas, que en sap més que set bisbes, i que coneix com s'han fet totes les pintures de tots els pintors, ell tot sol, amb objectes trobats i amb matèries redimides, amb formes que construeix amb els dits de la memòria i amb tota la tècnica de l'ofici, supera i soluciona el conflicte: a les seves obres conviuen sense barallar-se i es reforcen, en una relació fructífera, les referències abstractes, ideals, dels valors plàstics, i les referències figuratives, d'arrelament a la realitat, i les matèriques dels materials que utilitza, totes plegades conformant la realitat mateixa que és l'obra acabada. Les seves obres són objectes reals, realitats per si mateixes, i alhora representacions ideals de realitats imaginades.

L'obra de Jordi Fornas <<és>>, com <<són>> les pedres, els fanals o la pluja. Elements essencials, necessaris, del nostre paisatge. No li calen més coartades.

Idealisme, anecdotisme, abstracció, figuració, color, dibuix, pintura, escultura? Jordi Fornas! Formes. Llibertat!

A. Munné-Jordà

Vilanova, 27-III-2007

Barcelona, 16 de març del 2004

Jordi Fornas és un dels artistes plàstics catalans més interessants i més valuosos de la seva generació, no només per la qualitat de la seva obra, sinó pels diversos itineraris en que l'ha sabut conduir. Els anys 60 i 70 fou l'iniciador d'una profunda evolució -o revolució, potser- en el disseny gràfic, quan encara no s'havia produït l'eclosió professionalitzada de les diverses branques del disseny. Va coincidir en un moment important en el que, per una banda, va renéixer i augmentar l'edició en català, i per altra, van aparèixer unes noves col·leccions que introduïen en la imatge i en el contingut unes maneres més modernes i, en certa manera, més internacionalitzades. L'aportació gràfica de Fornas fou decisiva i significativa, fins a l'extrem que les seves portades foren les que donaren una certa unitat figurativa a tot el conjunt.

Paral·lelament, Fornas no abandonà la seva inicial vocació cap a l'activitat purament plàstica, fins que aquesta es construí com a prioritària en la seva tasca artística, que ara és pràcticament exclusiva. les seves realitzacions recents es mouen entre els sistemes pictòrics i els d'ensamblatge d'elements corporis en les que s'hi pot endevinar algunes dades procedents del grafisme que ara assoleixen una identitat plàstica molt pròpia que arrenca segurament dels principis més persistents de les avantguardes, assimilades, però, a les sensibilitats més actuals. La forma i el color, la personalització de l'objecte desplaçat i l'expressionisme volumètric serien els elements més sobresortints dl seu art que es pot entendre com una visió unitària de la persistència dels valors plàstics en un moment en que a vegades se l'intenta suplantar amb recursos aliens.

No hi ha dubte que aquesta obra -quantitativa i qualitativament tan densa- mereix un estudi i un reconeixement públic que la situï al lloc que tothora li reconeix, malgrat que ha quedat una mica resclosa en la humilitat personal i poc exhibicionista de l'autor. És una obra que explica diversos moments de plenitud de la nostra cultura i que senyala un cas particular d'alta excel·lència. 

Seria, per tant, molt útil fer una exposició en motiu de l'Any del Llibre en la que se subratllés la seva activitat com a dissenyador gràfic i que valorés també la seva extensió cap a la plàstica pictòrica i escultòrica.

Oriol Bohigas

Text escrit en motiu de l'Any Internacional del Llibre, 2004

Jordi Fornas, pintor

Parafrasejant allò que em sembla que va dir Espriu fa molts anys parlant de Vinyoli, crec que també ara podem dir que encara som a temps perquè tothom sàpiga que Jordi Fornas és un dels noms importants de la nostra pintura.

Des dels anys 60, amb la dedicació al disseny gràfic, la seva renovadora obra professional ha estat la porta per la qual tot un món cultural (cobertes de llibres, caràtules de discos, disseny de programes, imatge de l'Enciclopèdia, maquetació de Serra d'Or, etc.) ha tingut accés als destinatatis.

Però durant aquesta dedicació professional, i abans i després, hi havia i hi ha el Jordi Fornas pintor.

Jordi Fornas és pintor, autor d'una obra abundantíssima, personal i sorprenent. Potser més sorprenent perquè no és, com algú podria esperar, l'obra del grafista que pinta, sinó la del pintor que s'expressa. I això vol dir que no adopta, com hauria pogut fer, els recursos de provada eficàcia en la seva tasca professional de dissenyador, sinó que assumeix el risc del llenguatge sempre nou de la pintura.

La pintura de Jordi Fornas també sorprèn per una altra oposició a l'ofici que ha practicat: si, com a dissenyador gràfic, la seva tasca ha estat al servei d'explicar el contingut que presentava, la seva pintura "és" una realitat per si mateixa. Les seves obres pictòriques són objectes materials per si mateixos que, sortits de la realitat física (a més del suport i la pintura, hi incorpora materials i objectes rescatats d'un ús anterior), ens interpel·len amb la seva existència.

Potser, doncs, més que de pintura, convindria parlar d'objectes pictòrics, de peces volumètriques, fins d'autèntiques escultures. I és que l'obra creativa de Jordi Fornas, en una altra oposició a la pràctica de l'ofici gràfic, no en té prou amb la superfície bidimensional i, de la mateixa manera que rebenta els límits del suport o del marc, també s'expandeix volumètricament.

I, tant com sorprenent i sovint inquietant, personal i original, també la seva obra ens resulta en molts moments familiar i acollidora. Això és perquè Jordi Fornas, de la mateixa manera que subverteix i qüestiona la pràctica pictòrica, no parteix del no-res, sinó que s'inscriu dins la tradició de l'evolució del seu art: la descomposició dels cubistes, el constructivisme dels russos, l'objecte trobat dels dadaistes, les formes orgàniques de Moore, etc. Tota la lliçó dels mestres és assumida i prolongada per la pràctica pictòrica de Jordi Fornas des d'una actitud artística ambiciosa i perseverant i una actitud personal humil i de servei. Leopardi va escriure que no treballava per al seu segle, sinó per dialogar amb la tradició dels més grans.

Sembla que aquesta és també una de les vocacions de l'obra de Jordi Fornas.

Antoni Munné-Jordà

Escriptor