Ha mort Jordi Fornas

BIBLIOTECA MARTA MATA (ESCOLA ORLANDAI) 04/09/2011

Jordi Fornas era pare de l'escola Orlandai. Hi van venir els seus quatre fills. Darrerament ja era avi, de l'escola. D'en Pau i en Lluc Cabús, que fa pocs anys encara hi venien. I era l'oncle de la Laia Nieto, també.

Era pintor, un artista de Sarrià. I una gran persona.

També era dissenyador gràfic. Els anys seixanta va revolucionar el disseny amb les seves portades als llibres d'Edicions 62 i als discs del segell Edigsa.

Jutgeu vosaltres mateixos. De la col·lecció El Trapezi, de 62, que, pel seu contingut, també va ser una revolució en la literatura juvenil del moment:

De la col·lecció El Balancí, també d'Edicions 62:

També va dissenyar les portades de la col·lecció policíaca La cua de palla, modernes, innovadores, magnífiques:

Des d'aquí volem manifestar la nostra admiració per la seva obra, com a pintor i com a dissenyador.

LLEGIR ARTICLE ORIGINAL

Aquelles cobertes de Jordi Fornas

Júlia (La Panxa del Bou) 12/09/2011

Vam crèixer i madurar enmig de moltes de les imatges de Jordi Fornas, llibres, revistes, discos, tot plegat amb un segell de suggeridora i original creativitat que fins i tot avui resulta encara absolutament imaginativa i moderna. Actualment moltes cobertes fan trampes i molts llibres reprodueixen a la tapa fotografies o quadres famosos, sembla que deu vendre bé, aquesta manera de fer. En tot cas, l'originalitat ha minvat força i diria que fins i tot les més ben intencionades i suposadament innovadores estan mancades d'aquella màgia inexplicable que traspuaven les d'aquest artista.

No em fixo excessivament en l'autor dels dissenys de les cobertes de discos i llibres però en el cas de Jordi Fornas no era així, potser perquè era aquest un nom que es repetia constantment i que anava associat a un món nou i esperançador, de cultura catalana en alça i lligada a l'actualitat. Jo no coneixia aquest dissenyador més enllà de la seva obra, però hi havia rostres d'homes i dones, en aquells llibres, que em fascinaven i no els podia deixar de mirar, en recordo molts, però sobretot la dona que surt a la coberta de El carrer de les Camèlies i un home molt atractiu i misteriós que crec que era a la tapa de El cor és un caçador solitari. Els personatges de les cobertes de Jordi Fornas eren molt més que models fotogràfics, alguna cosa que no sé explicar els feia inquietants i diferents, fins i tot els rostres dels cantants en aquelles cobertes d'Edigsa eren molt més que la realitat dels originals.

M'he assabentat de la seva mort per una informació que rebo de l'excel·lent biblioteca La Bòbila, de L'Hospitalet, que té també un magnífic bloc i que ha dedicat moltes entrades a aquella aventura editorial una mica fallida que va ser la Cua de Palla.

Després he trobat d'altres referències al seu traspàs, al blog Totxanes, totxos i maons i a la web de la Biblioteca de Sarrià Marta Marta, situada a la seu de l'antiga Escola Orlandai on havien anat els seus fills. Precisament Joan Josep Isern incideix en el fet que sembla que cap mitjà convencional de comunicació s'ha fet ressò excessiu d'aquesta mort, que es va esdevenir l'1 de setembre. Jordi Fornas va fer moltes més coses, en el camp de l'art, en aquestes activitats de Tallers Oberts que es fan en alguns barris ell obria sovint el seu, a Sarrià, on vivia i era molt conegut i apreciat.

 Descansi en pau al cel dels artistes. Crec que moltes estranyes imatges dels somnis provenen de l'imaginari acumulat en la memòria personal i sentimental i una part important de la meva  té l'origen en aquells dissenys que en ocasions tenien poc a veure amb la narració que explicava el llibre i suggerien històries diferents, intuïdes o sospitades. També va ser molt important la seva col·laboració en revistes com Serra d'Or o Oriflama. 


LLEGIR ARTICLE ORIGINAL

Disseny de la coberta de Jordi Fornas

Lluís Bonada (El Temps) 20/09/2011

Jordi Fornas

ADG-FAD Blog 16/09/2011

[cat] Aquest inici de curs ens ha portat una mala noticia. El passat dijous 1 de setembre va morir el dissenyador gràfic Jordi Fornas. Va néixer a Barcelona l’any 27 i es va formar a l’escola de Belles Arts de Sant Jordi. A principis dels anys seixanta va ser el responsable de la imatge gràfica d’Edicions 62, així com dels inicis de la Gran Enciclopèdia Catalana, la revista Serra d’Or i la discogràfica Edigsa, grans referents de la cultura catalana. El seu estil més acord amb les darreres tendències europees del moment, van contrastar de seguida amb la imatge que tenien les altres produccions catalanes produïdes fora de l’estat, molt conservadora. Podríem destacar els 71 títols que va dissenyar per a la col·lecció La Cua de Palla  per a Edicions 62, entre l’any 63 i el 70. En aquesta col·lecció de llibres policíacs utilitzava dues tintes, el groc i el negre, fotografies ben contrastades i tipografia clara i ben composada. Sens dubte en Jordi Fornas ha estat un dels grans dissenyadors que han marcat l’estil gràfic, que queda en la memòria visual, per a tota una generació… i a molts més.

 

[es] Este inicio de curso nos ha traído una mala noticia. El pasado jueves 1 de septiembre murió el diseñador gráfico Jordi Fornas. Nació en Barcelona el año 27 y se formó en la escuela de Bellas Artes de Sant Jordi. A principios de los años sesenta fue el responsable de la imagen gráfica de Edicions 62, así como los inicios de la Gran Enciclopèdia Catalana, la revista Serra d’Or y la discográfica Edigsa, grandes referentes de la cultura catalana. Su estilo más acorde con las últimas tendencias europeas del momento, contrastaron en seguida con la imagen que tenían las otras producciones catalanas producidas fuera del estado, muy conservadora. Podríamos destacar los 71 títulos que diseñó para la colección La Cua de Palla para Edicions 62, entre el año 63 y el 70. En esta colección de libros policiacos utilizaba dos tintas, el amarillo y el negro, fotografías bien contrastadas y tipografía clara y bien compuesta. Sin duda Jordi Fornas ha sido uno de los grandes diseñadores que han marcado el estilo gráfico, que queda en la memoria, para toda una generación… y a muchos más.

LLEGIR ARTICLE ORIGINAL

La clau de Fornas

Rafael Vallbona. 15/09/2011

Quan l’any 1963 van aparèixer els primers títols de ‘La cua de palla’ alguna cosa va començar a canviar a la cultura catalana. I no només per la irrupció del gènere negre gràcies a Manuel De Pedrolo, a qui mai no hi estarem prou agraïts per l’esforç de modernitzar una cultura literària carrinclona, sinó pel salt endavant del concepte gràfic que va viure el llibre. El dissenyador Jordi Fornas en va ser responsable. Ell va crear la imatge groga i negra tan característica de la Cua (groc per I libri Gialli de Mondadori i negra per la Noire de Gallimard), que associa aquesta violenta combinació a la narativa de Hammet, Chandler o Mcdonald.
En plena Setmana del Llibre en Català, a punt d’aparèixer un complert assaig sobre la Cua de Palla, obra d’Àlex Martín i Jordi Canal amb portada de Fornas, ens ha arribat la noticia de la mort del dissenyador el passat 1 de setembre, als 83 anys.
Format a l'Escola de Belles Arts de Sant Jordi i pensionat a París, Jordi Fornas (Barcelona 1927) va configurar un estil personal a partir del figurativisme amb un punt cubista de la primera època. Pintor, escultor i fotògraf, la seva faceta més coneguda, però, va ser la de dissenyador. Sense fer gaire soroll, ell ha estat un dels que va treure el disseny de l’artesania dels tallers d’arts gràfiques per convertir-lo en una forma de comunicació fortament imbricada amb l’art i el seu temps. La seva expressivitat innovadora van contribuir a que Edicions 62, la Gran Enciclopèdia Catalana, la revista "Serra d'Or" i la discogràfica Edigsa fossin productes moderns i homologables arreu del món des dels primers moments.
Vull pensar que, com a mínim, a la pròxima BCNegra podrem veure una antològica de l’obra de Fornas.

LLEGEIX L'ARTICLE ORIGINAL