Aquelles cobertes de Jordi Fornas

Júlia (La Panxa del Bou) 12/09/2011

Vam crèixer i madurar enmig de moltes de les imatges de Jordi Fornas, llibres, revistes, discos, tot plegat amb un segell de suggeridora i original creativitat que fins i tot avui resulta encara absolutament imaginativa i moderna. Actualment moltes cobertes fan trampes i molts llibres reprodueixen a la tapa fotografies o quadres famosos, sembla que deu vendre bé, aquesta manera de fer. En tot cas, l'originalitat ha minvat força i diria que fins i tot les més ben intencionades i suposadament innovadores estan mancades d'aquella màgia inexplicable que traspuaven les d'aquest artista.

No em fixo excessivament en l'autor dels dissenys de les cobertes de discos i llibres però en el cas de Jordi Fornas no era així, potser perquè era aquest un nom que es repetia constantment i que anava associat a un món nou i esperançador, de cultura catalana en alça i lligada a l'actualitat. Jo no coneixia aquest dissenyador més enllà de la seva obra, però hi havia rostres d'homes i dones, en aquells llibres, que em fascinaven i no els podia deixar de mirar, en recordo molts, però sobretot la dona que surt a la coberta de El carrer de les Camèlies i un home molt atractiu i misteriós que crec que era a la tapa de El cor és un caçador solitari. Els personatges de les cobertes de Jordi Fornas eren molt més que models fotogràfics, alguna cosa que no sé explicar els feia inquietants i diferents, fins i tot els rostres dels cantants en aquelles cobertes d'Edigsa eren molt més que la realitat dels originals.

M'he assabentat de la seva mort per una informació que rebo de l'excel·lent biblioteca La Bòbila, de L'Hospitalet, que té també un magnífic bloc i que ha dedicat moltes entrades a aquella aventura editorial una mica fallida que va ser la Cua de Palla.

Després he trobat d'altres referències al seu traspàs, al blog Totxanes, totxos i maons i a la web de la Biblioteca de Sarrià Marta Marta, situada a la seu de l'antiga Escola Orlandai on havien anat els seus fills. Precisament Joan Josep Isern incideix en el fet que sembla que cap mitjà convencional de comunicació s'ha fet ressò excessiu d'aquesta mort, que es va esdevenir l'1 de setembre. Jordi Fornas va fer moltes més coses, en el camp de l'art, en aquestes activitats de Tallers Oberts que es fan en alguns barris ell obria sovint el seu, a Sarrià, on vivia i era molt conegut i apreciat.

 Descansi en pau al cel dels artistes. Crec que moltes estranyes imatges dels somnis provenen de l'imaginari acumulat en la memòria personal i sentimental i una part important de la meva  té l'origen en aquells dissenys que en ocasions tenien poc a veure amb la narració que explicava el llibre i suggerien històries diferents, intuïdes o sospitades. També va ser molt important la seva col·laboració en revistes com Serra d'Or o Oriflama. 


LLEGIR ARTICLE ORIGINAL