Reivindiquem Jordi Fornas

JOAQUIM VILARNAU (enderrock.cat) 20/09/2011
L'u de setembre va morir Jordi Fornas. Tot i que desconegut per al gran públic, Fornas és un dels noms fonamentals per explicar l'impuls de la cultura catalana a la meitat dels seixanta. D'ell són les portades dels discos dels primers anys d'Edigsa, d'Edicions 62 i de la revista Serra d'Or, entre d'altres. No és cap exageració atribuir bona part de l'èxit d'Edigsa a la feina de Fornas, al contrari. Les seves portades, molt ben treballades, cridaven l'atenció sobre les que feien les altres companyies. Tant és així que, per exemple, Luis Eduardo Aute ha explicat en més d'una ocasió que va començar a comprar discos en català en veure les fotos d'Oriol Maspons i les portades de Jordi Fornas.
Vaig assistir al seu comiat perquè m'uneix una vella amistat amb la família. A banda de compartir col·legi amb els seus fills durant uns anys, els meus records em porten a Palautordera, on passàvem l'estiu. Recordo trucar a casa seva i passar de dret al jardí, on tenia una piscina desmuntable que fèiem servir per torns. Al Jordi, però, el veia ben poc. Treballant al pis de dalt –em sembla que només hi vaig pujar un sol cop– es mantenia prou distant a l'ebullició que es vivia a casa seva.

Pintor, fotògraf, grafista i escultor, té obra exposada al museu d'art modern d'Oslo. El 2005 va cedir el seu fons bibliogràfic a l'arxiu Montserrat Tarradellas i Macià del Monestir de Poblet i bona part dels seus originals fotogràfics i de grafisme es conserven a la Biblioteca de Catalunya. La seva mort ha tingut un ressò nul als mitjans de comunicació, un fet tan lamentable com que mai cap govern de la Generalitat no li concedís ni tan sols la Creu de Sant Jordi.

LLEGIR ARTICLE ORIGINAL

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada